La preservació de la fertilitat, fins fa poc temps, era una alternativa a la que només els homes podien accedir, mitjançant la congelació d’esperma, ja que els òvuls, degut a la seva sensibilitat, no superaven el procés de congelació.
Actualment la conservació dels òvuls és possible gràcies a l’aparició de la vitrificació.
La vitrificació és una nova tècnica revolucionària que permet la congelació de gàmetes i embrions de manera ultra-ràpida utilitzant altes concentracions de substàncies crioprotectores que eviten la formació de cristalls a l’interior de la cèl·lula.
D’aquesta manera és possible mantenir oòcits congelats a baixes temperatures durant períodes de temps indefinits i obtenir altes taxes de supervivència i embaràs un cop desvitrificats.
Les indicacions de la tècnica són les següents:
Previsió de futur: Dones joves que per motius socials postposen la seva maternitat però decideixen congelar òvuls per prevenir possibles problemes de fertilitat.
Causa mèdica: Dones amb malalties oncològiques o no, el tractament de les quals compromet la qualitat dels oòcits o la seva fertilitat.
Tècnica complementària a tractaments de Reproducció (FIV):
Dones amb baixa resposta que fan ús de la vitrificació per tal d’acumular òvuls i poder fer la in- vitro un cop el nombre d’oòcits acumulats sigui òptim.
I també en cas contrari: Dones amb resposta exagerada que congelen els òvuls per tal de no generar embrions sobrants o per utilitzar-los en cicles posteriors quan la pacient estigui millor preparada.
Les usuàries d’aquesta tècnica han d’iniciar un tractament hormonal per a l’estimulació dels ovaris. L’objectiu d’aquest tractament és el d’aconseguir el creixement i maduració d’un nombre adequat d’òvuls, que posteriorment mitjançant una senzilla intervenció quirúrgica (que té lloc a quiròfan) anomenada punció fol·licular, seran extrets i traslladats al laboratori.
Un cop al laboratori, mitjançant la tècnica de vitrificació, els oòcits seran congelats i emmagatzemats al banc d’òvuls del centre durant un període de temps indefinit, fins que la propietària dels mateixos decideixi quin serà el seu destí.
Les opcions establertes per llei són les següents:
Descongelar-los i fecundar-los amb la mostra de semen de la parella corresponent o amb donant de semen si procedeix, per posteriorment transferir els embrions obtinguts.
Donar-los al banc d’òvuls del centre perquè puguin ser utilitzats per altres dones amb característiques similars a la donant.
Donar-los a la ciència
Descongelar-los segons el supòsit legal.
Tot aquest procediment, és un tractament segur i amb mínim risc per a la salut de la pacient. Les complicacions que poden esdevenir del mateix tals com sagnat vaginal, dolor o inflamació abdominal i hiperestimulació ovàrica, en cas de donar-se, són mínimes, ja que un cop extrets els òvuls es realitzen els control mèdics pertinents per tal d’assegurar el correcte estat de salut i bona evolució de la pacient.
Pel que fa al percentatge d’èxit de la tècnica, un 85% dels òvuls vitrificats sobreviuen el procés amb éxit, i d’aquests un 75% són fecundats correctament donant lloc a embrions de bona qualitat que presenten un elevat potencial d’implantació embrionària i embaràs a terme.
Malgrat que avui en dia l’èxit no està assegurat amb cap de les tècniques existents pel que fa a reproducció assistida, la vitrificació és una alternativa vàlida amb elevat percentatge de resultats, que ofereix una llum d’esperança a totes les dones que volen preservar la seva fertilitat.
